Confraria del sant Crist de l'Esperanša

Plaša de santa Catalina TomÓs, 6. Llucmajor. Illes Balears confrariadelsantcrist@yahoo.com

El papa Gregori XVI

clavariat | 01 Marš, 2012 19:16

La indulgència del sant Crist de l’Esperança.

L’any 1846 el papa Gregori XVI va atorgar indulgència, és a dir, perdó o remissió dels pecats a tots els confrares, devots i persones que a partir de llavors visitassin i orassin a la capella i a la imatge del nostre sant Crist de l’Esperança.

            Gregori XVI, concedí el dret d’indulgència durant el seu darrer any de pontificat. Fou nombrat cardenal el 1825. Durant el conclave d’elecció papal, a partir d’una contraproposta del cardenal i camarlenc, Joan Francesc Marc i Català, es presentar la vetació del rei Ferran VII d’Espanya, contra el llavors papable favorit Giacomo Giustiniani, que l’acusava de tenir responsabilitats front de les revolucions de Madrid dels anys 1820. Això va fer endarrerir l’elecció i que en la balança dels papables sorgís força el nom d’Alberto Cappellari, qui finalment fou elegit papa amb el nom de Gregori XVI, el 2 de febrer de l’any 1831. El seu pontificat durà setzè anys fins a la seva mort, l’ 1 de juny de 1846. 

La indulgència fou escrita en llatí, aquí s’ofereix una traducció bàsica i la transcripció literal subjectes ambdues a possibles correccions, en tot cas, la seva vessant general, intencional i documental queda palesa.

Com un record perpetu. Per promoure la religió dels fidels, la salvació de les ànimes i dels tresors celestials de l'Església, l'amor fidel, a la seva atenció de cada un dels fidels cristians d'ambdós sexes. I de tots els que veritablement es penedeixin i es confessin en la santa (?) reparació de la comunitat de l’Església parroquial de Llucmajor de la diòcesi de Mallorca. I es trobin a la capella del Nostre Senyor sant Crist de l’Esperança, anomenat, en sis de les seves festes més grans, o a través d'un dia ordinari de l'any ... (?), de les primeres vespres del llevant a ponent d'aquest tipus de dies que cada any visiten devotament, a la petjada per a l'harmonia cristiana, el desarrelament de les heretgies i l'exaltació de la Mare de Església de Déu per les oracions dels devots i la postcomunió en els dies, se’ls concedeixi: una indulgència plenària de tots els seus pecats per misericòrdia i el perdó en el Senyor. A més, fins i tot els fidels cristians veritablement penedits, confessats i la santa comunitat per restaurar a l’església i capella, de tots els divendres de l'any en què una visita amb devoció i hi ha quan preguem set anys (?) es doni a la totalitat els quaranta (dies ?) que els qui els va manar (?) o d'una altra persones amb discapacitat en la forma de confessions, segons el costum de l'Església Què es donin les indulgències a tots i cada un, per la remissió dels pecats i el penediment de ser alliberat de les ànimes dels fidels units a Déu en la caritat d'aquesta (...) llum (?) També es pot aplicar per mitjà de la intercessió en el Senyor, Déu meu.(Quibusumque)(?) en cas contrari no obstant. Present i a tot temps esdevenidor serà vàlida. Donat a Roma, a Sant Pere, de l’anell del pescador. A 21 d'abril de 1846. Setzè any del nostre pontificat.

-Transcripció literal.-

Ad perpetuam rei memoriam. Ad augendam fidelium religionem, et  animarum salutem coelestibus Eclesiam thesauris pia charitate intenti, omnibus et singulis utriusque sexus Christifidelibus vere poenitentibus, et confessis, ac S. Communione refectis, qui Eclesiam Parrochialem di Llummayore Diocesis Majoricem, et in ea sitam Cappellam D.N.S.C. a Spe nuncupati in sex festivitatibus majoribus ejusdem D.N.S.C., neque non alia anni die per ordinarium designando a primis vesperis usque ad occasum solis dieram hujusmodi singulis annis devote visitaverint, ibique pro Christianorum hinci (peror)(?) concordia haeresum extirpatione ac S. Matris Ecclesiae exaltatione pias ad Deum preces (esfuderiut)(?) quo dierum ptorum id egerint plenariam omnium peccatorum suorum indulgentiam et remisionem misericorditer in Domino concedimus. Insuper eisdem Christifidelibus vere etiam penitentibus et confessis ac S. Communione refectis qui deteram ecclesiam et cappellam in quavis feria sexta anni devote visitaverint et ibidem ut supra oraverint septem annos et toti dem quadragenas de injunctis eis seu alias quomodolibet debilis poenitentiis in forma Ecclesiae consueta relanamus.

Quas omnes et singulas indulgentias pecatorum remissiones, ac poenitentiarum relaxationes etiam animabus christifidelium quae Deo in charitate conjunctae ab hac luce enigraderint per modum suffragii applicari posse in Domino indulgemus.

In contrarium facientibus non obstantibus quibusumque. Praesentibus perpetuis futuris temporibus valituris.  Datum Romae apud S. Petrum sub Annulo Piscatoris die XXI Aprilis MDCCCXLVI. Pontificatius nostri anno decimosexto

 

 

Nova ediciˇ dels Goigs del sant Crist.

clavariat | 24 Novembre, 2011 18:21

Aquest any 2011 en motiu de la festivitat del nostre titular s’ha editat, una altra vegada, els goigs del sant Crist de l’Esperança, però per primera vegada s’ha imprès en un format de làmina gravada amb els goigs, la partitura musical, dibuixos i una pregària final.

            Dins els goigs moderns de Llucmajor sols es publicaren a principis del segle XX els de santa Càndida. Els goigs del sant Crist fets també a la primera meitat del segle XX només foren elaborats en format de plagueta de mà.

            L’estudiós sobre el tema; Joan Roig, descriu aquest estil religiós com “... un segell autòcton per expressar, celebrar i cantar la fe de l’Església” de la nostra terra. Essent un compost poètic i musical de caire popular d’origen medieval que acosta el poble a les seves creences religioses. Els inicis de la tradició dels goigs foren a partir de l’aparició de la impremta en el segle XVI. A Llucmajor els més antics es troben amb els dedicats a la Verge de Gràcia del segle XVIII.

            Els goigs del sant Crist de l’Esperança foren elaborats pel mestre i clavari Francesc Pomar.

En aquesta nova edició es presenta en el centre la foto més antiga conservada del sant Crist de l’Esperança de finals del segle XIX o principis del XX. L’acompanyen dues figures al·legòriques de l’esperança, a cada costat; una figura femenina aguantant amb una mà un escut i amb l’altra una àncora, símbol de la confraria i del sant Crist.

 L’al·legoria prové del disseny de l’àtic del retaule major de la basílica de Màlaga i les sanefes decoratives provenen dels nous goigs de sants Abdó i Senén de Cubelles. La làmina acaba amb un segell gravat de l’arcàngel sant Miquel, titular de la parròquia. 

Els goigs estaran disponibles dins la capella de la confraria, pel públic en general, i durant la setmana santa vinent cada confrare en rebrà un.

 

Festa de Crist Rei. 2011

clavariat | 14 Novembre, 2011 17:00

Estimats amics i confrares; aquest diumenge dia 20 de Novembre, tendrà lloc la missa anual de la festivitat del nostre titular.

Serà com acada any, a l'església de Llucmajor a les 20'00h.

Tarjeta festa sant Crist 2011

Ediciˇ de dos punts de llibre de la nostra Confraria

clavariat | 12 Maig, 2011 20:59

     Aquest any i per divulgar les icones de la confraria s'han editat dos punts de llibre, que els confrares han pogut obtenir durant la setmana santa, per així poder difondre part de la nostra història.

     El primer punt és el fragment de la creu del miracle que es troba a l'esquerra de la capella del sant Crist de l'Esperança. És la secció de l'antiga creu que sostenia la imatge i on es troba la part cremada, signe del que la tradició menciona com el fet miraculós dels aconteixements succeïts en el segle XVII, quan la capella es pegà foc aturant-se als peus de la imatge del sant, provocant des de llavors i amb els anys el conegut sentit miraculós del sant Crist de l'Esperança.  

    El segon punt de llibre és la part superior de la imatge de la Verge de la Dolorosa, que la nostra confraria també treu en processó el dijous i divendres sant. L'escultura és una talla de la Mare de Déu Dolorosa, de vestir. Fou promoguda el 1883 per la Congregació de Mares Cristianes de la parròquia de LLucmajor i també era portada per aquesta congregació durant les processons de la Setmana Santa. Amb la desaparició de la congregació no sabem si passà a ser duïta directament per la nostra confraria o bé quedà sense portador fins que en els anys seixanta o setanta es tornà a treure acompanyant la confraria.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb